La normativa actualment en vigor, contempla diverses mesures a les quals es poden acollir les empreses per fer front a la situació actual, ja sigui per adaptar la jornada a la menor activitat, ja sigui per protegir la salut de les persones treballadores:

• Distribució irregular de la jornada: Permet disposar d’una bossa d’hores, de manera que ara es pugui treballar menys hores a canvi que es recuperin quan s’hagi restablert la situació. L’art. 34.2 ET preveu que l’empresa pugui distribuir unilateralment de manera irregular al llarg de l’any el 10% de la jornada de treball, sempre que es respecti els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos a la llei. La compensació de les diferències de jornada es realitzarà segons l’acordat entre empresa i treballadors i si no hi ha pacte, hauran de quedar compensades en el termini de 12 mesos. A part d’aquesta mesura, empresa i treballador podran acordar que aquesta distribució irregular de la jornada pugui tenir un major abast.
• Adaptació de la jornada: L’article 34.8 ET preveu que es podrà adaptar la durada i distribució de la jornada per fer efectiu el dret de la persona treballadora a la conciliació de la vida familiar i laboral. Cal negociació entre empresa i persona treballadora, de durada màxima de 30 dies.
• Reduccions de jornada: L’article 37.6 ET preveu que la persona treballadora pugui reduir la seva jornada diària, amb la disminució proporcional del salari, entre almenys 1/8 i un màxim de ½ de la durada, quan hagi de tenir cura d’un menor de 12 anys o cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valer-se per sí mateix. La reducció de jornada comporta una reducció proporcional del sou.
• Variacions de jornada de mutu acord entre empresa i persona treballadora
• Treball a distància.
• Gaudi, per mutu acord, d’un període de vacances.
• Excedències

NOTA: Si bé hi havia notícies que anunciaven que s’aprovaria una prestació pels progenitors que haguessin de quedar-se a casa per tenir cura dels seus fills amb motiu del tancament dels centres escolars, no s’ha publicat res referent a aquesta qüestió.

Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs):

En el cas que d’altres mesures exposades no siguin suficients o adients, l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors preveu la possibilitat de suspendre temporalment els contractes de treball, o de reduir temporalment la seva jornada, basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major. El principal efecte de la seva aprovació és que l’empresa deixa d’abonar el salari corresponent, pel temps no treballat, i que la persona treballadora passa a cobrar la prestació de l’atur que li correspongui, o a cobrar la part dels salaris per la nova jornada laboral acordada.

Per tramitar un ERTO és necessari obrir un període de consultes amb els representants legals dels treballadors i realitzar una comunicació a l’autoritat laboral. Aquesta tramitació pot tenir en condicions normals, i que probablement no seran les actuals, una durada aproximada de 30 dies.

En el cas dels ERTOs per força major, aquests tràmits s’agilitzen i la durada estimada pot ser aproximadament d’uns 5 dies, ja que s’omet el període de consultes i altres tràmits. Addicionalment, amb la normativa actual l’empresa pot sol·licitar amb posterioritat l’exoneració de fins 100% de la quota empresarial a la Seguretat Social.  El procediment s’inicia mitjançant sol·licitud de l’empresa a l’autoritat laboral, acompanyada dels mitjans de prova necessaris i simultània comunicació als representants legals dels treballadors. L’autoritat laboral s’ha de pronunciar en el termini de 5 dies des de la sol·licitud.

Segons la Guia del Ministeri de Treball poden ser considerades com a causes que justifiquen un ERTO per força major:

• Índex d’absentisme tan elevats que impedeixin la continuïtat de l’activitat de l’empresa per malaltia, adopció de mesures mèdiques d’aïllament, etc.
• Ordre directa de l’autoritat sanitària de clausura del centre de treball, mentre dura la mateixa. Aquest és el supòsit en què actualment es trobarien els sectors afectats per la Resolució SLT/737/2020, publicada el 13 de març (establiments d’oci, restauració i centres comercials, entre d’altres).