El que ens dóna sentit a la vida.

Quan em van demanar escriure un article pel Fòrum Carlemany, la primera sensació em va fer sentir molt afalagada; i al mateix moment vaig pensar: “quin pot ser l’enfocament del meu article”?

Vaig pensar en tots els temes actuals com són el lideratge, gestió de canvis, resiliència, sobre com gestionar l’estrès, hàbits, etc; i, per últim, sobre la meva trajectòria professional i personal: els canvis a la meva vida, a la meva rutina, un nou projecte professional sobre el Mindfulness com a pràctica de reducció de l’estrès; les meves prioritats, les urgències…

Va ser llavors quan em va venir a la ment “Ikigai“. Un concepte japonès sinònim de “donar sentit a la vida”, o “allò pel que hem estat anomenats”.

Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que tots els temes que podia aportar a l’article, tenien un objectiu comú, el de “donar sentit a la vida”

Vaig llegir fa un temps un article sobre el que significa “Ikigai”: es defineix com el conjunt de què estimes, allò en el que ets bo, allò amb el que et pots guanyar la vida i el que el món necessita. Només en la confluència de tots ells es troba el “Ikigai”, la teva raó de ser. És la motivació i el motor que t’inspira, el que t’apassiona i et condueix a l’èxit i a la felicitat en tot el que fem i ens proposem.

Em semblava molt filosòfic, fins i tot una mica romàntic, i em seduïa la idea de saber més sobre això i saber quin seria el meu “Ikigai”.

Tenia més curiositat i em vaig comprar el llibre “Ikigai“, els secrets del Japó per una vida llarga i feliç”, publicat l’any 2016 per Edicions Urano (Autors Hèctor García i Francesc Miralles).

En el llibre s’explica com García i Miralles viatgen al poble d’Okinawa on es concentra la població més gran de centenaris del món i van preguntar als ancians què era el que els movia per tenir ganes de viure. La paraula que solien pronunciar era Ikigai.

Més tard, vaig tenir el plaer d’assistir a unes jornades de Mindfulness en les que Francesc Miralles relatava les seves experiències viscudes a Okiwana. Van compartir amb tots els assistents un vídeo amb les entrevistes realitzades i em va impressionar veure tants ancians “centenaris” que desprenien tanta vitalitat.

Encara que el concepte de l’Ikigai, tal com es presenta en el llibre, es un concepte propi de la societat i cultura japonesa en la qual té a veure molt amb el rol en la família i la societat. Més enllà de la pròpia satisfacció, ikigai és quelcom més i significa una motivació vital, una missió, allò que et doni forces per seguir endavant.

En la cultura occidental podem extrapolar aquest concepte a saber el que ens motiva, el que ens satisfà, el que podem aportar als altres, el que ens fa viure la vida sent més feliços i equànimes. Trobar el teu Ikigai et fa viure la vida amb menys estrès, més benestar i, en conseqüència, amb més salut.

Precisament en un xat a les xarxes socials, en exposar el concepte “Ikigai”, alguna persona va dir que encara estava buscant el seu Ikigai.

Personalment crec que si prenem consciència del que som i el que fem , tots portem dins nostre Ikigai, el que passa és que no ho sabem expressar o no ens ho deixen veure.

A vegades fa falta parar-nos i prendre consciència preguntant-nos:

Què és el que m’apassiona? Què és el que em dóna veritable satisfacció?

A mi personalment la pràctica del Mindfulness, m’ajuda a frenar i prendre consciència del que sento, del que em motiva realment, em connecta amb mi mateix i amb els altres.

La filosofia del Ikigai es pot aplicar en tots els àmbits:

• A l’hora d’emprendre un negoci tenint en compte els teus talents, el que t’apassiona i les necessitats alienes que desitges cobrir.
• A la teva professió
• A la família
• Als teus entreteniments
• etc.

El concepte de “IKIGAI” acompanya a un bon “líder” i quan em refereixo a “líder” no només em refereixo al líder que lidera una empresa, equips…, sinó aquell que lidera la seva pròpia vida. Aquell que estima allò que fa, que busca les seves motivacions, que s’adapta al canvi i aporta amb ell quelcom bo a la resta, a qualsevol dels seus àmbits.

Des de la meva pròpia experiència, quan descobreixes el que realment et motiva i aporta satisfacció, i ho pots compartir amb el teu entorn, es quan un ha trobat el sentit de la vida, el seu “ikigai”. Es el moment en el que, encara que les coses no surtin a la primera o semblen estar estancades o bloquejades, ens esforçarem en posar tota la nostre intenció i atenció en ell i es quan actuem en coherència. El lideratge millora, la gestió dels canvis s’aconseguirà amb més resiliència, el estrès es redueix i els hàbits es creen i/o es canvien amb les motivacions.

Si tenim en compte en les nostres relacions, tant profesionals com personals, serem capaços de construir relacions amables i saludables, gaudint de totes elles en cada moment, en cada instant.

I tu, ja has identificat el teu Ikigai?